SITUACIÓ
El
poble té un municipi propi i està orientat cap a migdia, ocupant
la falda sud d'un turó on antigament hi havia hagut el castell.
Els conreus són bàsicament de secà: l'olivera, l'ametller,
la vinya i els cereals. Complementen l'activitat agrícola les explotacions
ramaderes d'aus, bestiar porcí, oví i boví.
El paisatge és una barreja de bosc i terres cultivades. Els bancals
de pedra salven els desnivells del terreny accidentat per aprofitar-ne la
terra.
Les roques donen una nota singular i són presents arreu. Els arbres,
les plantes i les flors canvien de color segons l'estació de l'any,
donant un ampli ventall de tonalitats al paisatge. Els boscos són de
pins i alzines i en el sotabosc dominen els matolls i els garrics.
A
la part baixa del poble, hi trobem les instal.lacions lúdiques de la
Societat Recreativa : la piscina, el parc d'esbarjo, el cafè, la pista
de ball i la pista poliesportiva.
El poble està situat sobre el barranc d'Aigües Vives, en els esglaonaments
de la serra del Tallat. El seu terme limita amb els de Maldà, Vallbona
de les Monges, Rocallaura, Senan i l'Espluga Calba. És el límit
de la comarca de l'Urgell amb les Garrigues i la Conca de Barberà.
BIOLOGIA
La Flora
La vegetació típica del terme dels Omells és pròpia
del clima mediterrani sec i d'interior, amb pluges escasses i temperatures
moderades. Els boscos originals estarien formats per carrascars o alzines
de fulles petites (Quercus rotundifolia) i rebolls o roures de fulla petita
(Quercus faginea). L'acció humana al llarg dels segles ha fet desaparèixer
lentament els carrascars i aquests han estat substituïts per pi blanc
(Pinus halepensis), l'espècie més abundant del bosc, i que també
apareix en els trossos abandonats. També hi ha altres pins, encara
que poc abundants, com són el pi pinyoner (Pinus pinea) i la pinassa
(Pinus nigra).
A les zones obagues apareixen altres arbres com són els aurons (Acer
monspessulanum), les serveres (Sorbus domestica) i els lledoners (Celtis australis).
En les zones de ribera apareixen els oms (Ulmus minor), els pollancres (Populus
nigra), els àlbers (Populus alba) i els freixes (Fraxinus angustifolia).
Hi ha altres arbres que es conreaven en altres temps, però que avui
creixen per si sols, com són les figueres, els codonyers, les pruneres,
els noguers, els avellaners, els cirerers, els magraners, els presseguers
i les pereres.
El sotabosc de les pinedes està format per coscolls, romers, timó,
espígol, argelagues, gatoses i altres. Als obacs es pot trobar el bruc
i el cirerer d'arboç, mentre que en els marges i prop dels camps és
freqüent trobar esbarzers, fonoll o rosers silvestres acompanyats de
fenàs.
I també és fàcil de trobar, en anys de pluges i a la
tardor, moltes espècies comestibles de bolets, com els rovellons, les
mocoses, els negrets, les cogomes, les carreretes, els pebrassos, les cames
de perdiu i els peus de rata.
La Fauna
La fauna va estretament relacionada amb la flora. En els boscos no hi ha gaire
diversitat faunística, però aquesta augmenta en les zones de
conreu.
Els ocells són el grup faunístic més divers i abundant.
De rapinyaires diürns apareixen l'aligot, l'astor, l'esparver, l'esparver
cendrós i l'arpella. Hi ha espècies estivals com són
l'àliga marcenca i altres àligues que estan només de
pas. De rapinyaires nocturns hi ha òlibes, mussols, xuts, gamarussos
i ducs. Altres ocells, apreciats pels caçadors, són les perdius,
les guatlles, els tudons, les tòrtores i els tords. D'aquests se n'arriben
a caçar uns quants milers cada any dins el terme. També hi ha
garces, gaigs, mallerengues, picots, cucuts i pinsans. Els ocells que es troben
dins el poble són els pardals, els estornells, les orenetes, els roquerols
i les falzilles. En els camps conreats es poden trobar altres ocells com les
abellerols, les puputs, els oriols, les pastorilles, els bitzacs, les merles,
caderneres, gafarrons, passerells i verdums.
Respecte els mamífers el primer de tots és el porc senglar,
la població del qual ha anat augmentant amb l'abandonament dels camps
i l'increment de massa forestal. El conill també hi és present
en els conreus, els erms i els límits del bosc, i abans molt corrent
i que ara pràcticament ha desaparegut. També es poden trobar
algunes llebres. També es troben esquirols a les pinedes, eriçons,
rates i ratolins de bosc i els ratapans. Com a carnívors es poden trobar
guineus, fagines, gats mesquers, toixons i mosteles, tots caçadors
de rosegadors, i poc abundants.
També trobem rèptils com la serp verda, de fins a 2 metres,
la serp blanca i l'escurçó. També hi ha dragons a les
nits caçant insectes, llangardaixos i sargantanes. D'amfibis només
apareixen gripaus, ja que la manca d'aigua ha fet minvar o desaparèixer
altres espècies.
